5 coses que no sabies de l’olivera
Són molts els nens que creuen que l’oli surt directament de l’ampolla que veuen al supermercat, igual que jurarien que la llet ve del tetrabrik. Els adults ja sabeu d’on ve l’oli. Sí, l’olivera… Però segur que hi ha moltes coses que desconeixeu de l’arbre, més enllà del tòpic que diu que “és mil·lenari”.
Per saber-ne una mica més, aquí van unes quantes dades perquè pugueu presumir de cultura de l’oli:
1. Les primeres oliveres …
Van néixer a la zona que ara ocupa l’actual Líban, on encara es troba de manera silvestre. D’aquí es van anar estenent per tota la Mediterrània i, després del descobriment d’Amèrica, es van exportar al Perú, Xile, Argentina i Mèxic durant els segles XVI i XVII. L’olivera va arribar a la Península Ibèrica amb els fenicis fa uns 2.700 anys. Així i tot, va aparèixer ‘tard’ si es compara amb l’ús que li donaven els egipcis (a la tomba de Tutankamon van trobar corones fetes amb branques d’oliveres i es té constància que s’importava oli de Síria i Palestina) o la importància que tenia en l’economia de Creta, tal com va deixar escrit el rei Minos l’any 2.500 aC.
2. Un arbre sagrat
En l’Atenes clàssica, per exemple, era present en tots els jardins, i estava prohibit tocar-los; si es tallaven o ferien, la pena del desterrament queia sobre els culpables. Als déus grecs Hèrcules i Atenea se’ls relacionava amb l’olivera. A la Bíblia hi ha unes 400 mencions a l’olivera o al seu oli, base de l’ungüent de la unció i la llum que il·luminava la foscor de temples i llars. Dos exemples: Jesús va resar a la muntanya de les oliveres i el colom de Noè que va anunciar la fi del diluvi universal duia al bec una branqueta d’olivera.
3. Profundes arrels lingüístiques
A causa de la seva antiguitat, l’olivera arrela en la llengua de manera tan profunda que en tots els idiomes europeus, per diferents que siguin entre ells, es defineix amb mots molt similars. Així, en castellà és ‘olivo (o ‘aceituno’), en català és ‘olivera’, ‘oliverar’ i ‘oliu’; en gallec ‘oliveira’, ‘oliva’, ‘olivera’ i ‘olivera’; en basc és “olibo ‘,’ oliondo ‘,’ oligai ‘; en francès és ‘olivier’; en anglès “olive (tree)’; en italià és “olivo’; en alemany ‘olive’, i en portuguès, ‘olivier’. Quan l’olivera és silvestre, pren també noms com ullastre, guaspa, olivera borda i olivastre.
4. L’olivera en la literatura
L’olivera ha deixat la seva empremta a la literatura. Alguns dels millors poetes del segle XX li han dedicat preciosos versos: Antonio Machado (‘Olivera del camí’), Federico García Lorca (‘Arbolé, Arbolé’), Miguel Hernández (‘Aceituneros’), Rafael Alberti (‘Què és una olivera? ‘), Pablo Neruda (‘ Oda a l’oli ‘), Gerardo Diego (‘ Torerillo a Triana ‘), Blas de Otero (‘ Cançó quinze ‘) …
5. Símbol de la pau, la victòria o la castedat
L’olivera és el símbol típic de la pau, amb la branca d’olivera com a gran icona (a la deessa Minerva es la representava amb una a la mà i avui dia la bandera de l’ONU té una corona de branques d’olivera abraçant tot el mapamundi com a símbol de la pau universal). Però, sabies que l’olivera també era considerat símbol de victòria i castedat? Als vencedors dels Jocs Olímpics, igual que als guerrers que havien guanyat batalles, els coronaven amb una branca d’olivera.
