Blog

Conèixer i comprendre millor la diabetis

14 novembre 2013

La diabetis mellitus és una malaltia crònica que es caracteritza per un augment dels nivells de sucre en la sang. Els símptomes principals de la diabetis són emissió excessiva d’orina, augment anormal de la necessitat de menjar, increment de la set, i pèrdua de pes sense raó aparent.

CLASSIFICACIÓ

Actualment existeixen dues classificacions principals. La primera, corresponent a l’OMS, que només reconeix tres tipus de diabetis (tipus 1, tipus 2 i gestacional) i la segona, proposada per l’Associació Americana de Diabetis (ADA) el 1997. Segons el Comitè d’experts de l’ADA, els diferents tipus de diabetis mellitus es classifiquen en 4 grups:

a) tipus 1: coneguda com a diabetis juvenil o diabetis mellitus insulino depenent, és una malaltia autoinmune i metabòlica caracteritzada per una destrucció selectiva de les cèl·lules beta del pàncrees, causant una deficiència absoluta d’insulina. Afecta només a 1 de cada 20 persones diabètiques, i es presenta més freqüentment en joves i nens.
b) tipus 2: coneguda també com a diabetis de l’adult. La diferència amb la diabetis mellitus tipus 1 és que aquesta es caracteritza per una destrucció autoinmune de les cèl·lules secretores d’insulina, obligant als pacients a dependre de l’administració externa d’insulina.
c) gestacional: La diabetis mellitus gestacional (DMG) és una forma de diabetis mellitus induïda per l’embaràs, que afecta a de un 3 a un 10% de les dones embarassades. Una de les conseqüències més freqüents és un increment de pes del bebè i major probabilitat que el bebè desenvolupi obesitat i/o diabetis de tipus 2 en la seva vida adulta.
d) Altres tipus: representen menys del 6% de tots els casos diagnosticats.

TRACTAMENT

L’alimentació del diabètic ha de ser equilibrada i variada com la resta de població, encara que és necessari el control del volum dels aliments que porten hidrats de carboni (pasta, arròs, llegums, pa, torrades, patates, sèmola, cereals desdejuno, fruita, verdures, làctics). Han d’evitar-se el sucre de taula, els refrescs així com la pastisseria i els gelats. En festes assenyalades s’ha de consultar amb el nutricionista o educador especialitzat perquè el consum de dolços tradicionals no signifiqui una deterioració del control de la diabetis.

Els edulcorants artificials com la sacarina endolceixen aliments i begudes sense alterar els nivells de sucre en sang. Si es té costum, pot consumir-se vi, cava brut o cervesa de forma moderada durant els menjars. En canvi els licors de fruites i vermut han d’evitar-se pel seu alt contingut en sucres. El consum d’alcohol fora dels àpats pot causar una baixada de sucre, molt perillosa en diabètics.

Els tres pilars per portar un bon control del sucre en sang i minimitzar complicacions de salut, són l’alimentació, l’exercici físic i la medicació (pastilles o insulina). Això requereix un procés educatiu individualitzat que s’adapti a l’horari laboral que permeti a l’individu gestionar la seva malaltia. Un diabètic ha de saber manejar les racions d’hidrats de carboni pautades per a cada menjar, familiaritzant-se en el volum que representen aquestes racions en mesures casolanes. També és útil saber calcular les racions d’hidrats de carboni d’un producte comercial llegint la informació nutricional de l’etiqueta i així conèixer què quantitat es pot ingerir.

S’ha establert com a ració d’aliment a manejar per a un diabètic, aquella que conté 10 g d’hidrats de carboni. Tots aquests coneixements comporten que l’adopció de bons hàbits imprescindibles per a un bon control de la diabetis, sigui pràctica i suportable.

Més informació a: http://www.fundaciondiabetes.org

Entrades relacionades

Blog
Tres sopars estiuencs i saludables.

Tres sopars estiuencs, saludables i fàcils

Blog
Picoteo mañanero

Pica-pica matinal saludable i en un tres i no res

És necessari inciar la secció

o amb la teva adreça de correu electrònic

There has ben an error please try again later