Si menges nous, podràs presumir d’una ment privilegiada, d’una memòria d’elefant (o fins i tot de mamut) i d’un cor a prova de maratons. Tot i que segurament ja ho saps, això. Però saps d’on procedeixen les nostres nous? De Califòrnia, potser? Doncs bé, sí però no. O no sempre, per ser més exactes. Oi que no sabies que a Espanya també s’hi cultiven unes nous delicioses?
Llegeix això amb atenció mentre et menges un grapat de nous o prens un glop de beguda de nou, perquè se’t quedi a la memòria i no facis un bot quan algú t’expliqui d’on venen les nostres nous: són d’Extremadura i de Granada. No et devies imaginar que fossin de tan a prop. Això és proximitat i la resta són històries!
No es tracta de cap moda recent inspirada en la bona fama que avui tenen els productes locals i de proximitat. Al contrari: les nogueres extremenyes ja produïen el 1978, molt abans que la filosofia slow food i la febre pel kilòmetre 0 arribessin a les nostres vides. A més, són unes nous tan meravelloses com qualsevol altra. I punt.
Ben a prop de Badajoz trobem una plantació de 1.000 hectàrees de nogueres, i a la riba del Guadiana n’hi ha una altra, de 300. Una hectàrea, perquè et facis una idea, equival a un camp de futbol, que no es poca cosa. La plantació extremenya, per exemple, fa més del doble que la californiana, que té 400 hectàrees. ¿Oi que no t’ho imaginaves? I és que, de vegades, costa veure les coses bones quan les tenim davant. Tot i així, mai no és tard per rectificar.
El terreny i la climatologia de les plantacions espanyoles és molt semblant al de Califòrnia: fred a l’hivern perquè la planta reposi i bon clima a la primavera, perquè el fruit es desenvolupi bé. Es té cura de cada arbre com si fos l’únic (quin goig que fan les nostres finques!), i tanta feina i tantes atencions es reflecteixen en unes nous que només són una mica més petites que les americanes. A més a més, son igual de saboroses, ja que pertanyen a la mateixa varietat: per que canviar-la si és tan bona?
