A aquestes alçades, ningú no negarà que uns plàtans fantasmagòrics, unes salsitxes amb forma d’ungla sanguinolenta o una simpàtica carabassa desdentada són molt més divertits que els nostres panellets clàssics de Tots Sants. Uns ous amb forma de taràntula arrenquen més somriures que un cucurutxo de castanyes, i unes piruletes-mòmia superen en carisma el pa de mort. Però, deixant de banda l’estètica, plantegem-nos la gran qüestió: què és més bo? Qui guanya la batalla gastronòmica de la tardor per excel·lència, Halloween o Tots Sants?
Llaminadures o panellets . La resposta a aquesta pregunta és molt senzilla i rau en si tens més de 12 anys o bé menys. Els més joves acostumen a decantar-se per una bossassa de llaminadures multicolors i ignorar aquella argamassa contundent embolicada amb pinyons, que algú amb canes ha estat pastant a casa durant hores. Després, quan fem els 12 anys i comencem a arrencar fulls del calendari, ens tornem més savis i el nostre paladar adquireix nous matisos i més seny. Aleshores és quan comencem a valorar els panellets, el massapà típic de Tots Sants a Catalunya que ens cruspim, amb prou feines un parell de dies l’any, com si ens hi anés la vida.
Moniato o carabassa. Aquí hi trobem un empat tècnic de manual. Tots dos són versàtils i dolços, ideals tant per fer una crema com en una guarnició rostida. Acostumen a agradar a tots els paladars, tot i que a les carabasses els podem posar una cara i utilitzar-les per fer ensurts, i això sempre és un valor afegit.
Pa de mort o pomes caramel·litzades . En això, com en tantes altres coses (els narcocorridos, el guacamole…), Mèxic passa la mà per la cara als Estats Units. Els pans de mort són unes pastes amb sucre delicioses que molts consideren la vuitena meravella del món i que trobem a força establiments del nostre país… I com se’n riuen de les pomes, per molt caramel·litzades que estiguin!
Bunyols o magdalenes amb teranyina. Els bunyols, típics de Tots Sants a moltes províncies espanyoles, són un plaer diví que continua provocant més d’una indigestió a les reunions familiars èpiques. Perquè tothom sap que existeix una màxima en el món del bunyol, que convé tenir en compte: mai ningú no n’ha menjat un de sol. Creen addicció, són flonjos i dolços i ens recorden la quantitat de coses meravelloses que es poden fer amb farina i aigua. Qui vol cremes rocambolesques, colorants, additius i tot l’excés de sucre que porten les magdalenes? Segurament, només qui estigui en edat escolar.
Castanyes o piscolabis fantasmagòrics. Amigues castanyes, esteu molt bones. Hi ha qui us pren amb vi, i a molts els cau una llàgrima galta avall quan troben una castanyera velleta envoltada de fum en un dia de tardor. Però no us direm cap mentida: mai tindreu res a fer contra uns dits de bruixa sanguinolents, unes Oreo-taràntula, unes tombes de xocolata, unes pizzes-fantasma o unes piruletes-mussol.
Anar al cementiri o disfressar-se de zombi i anar a demanar caramels als veïns. No cal afegir res més.
