Obrir una ampolla de vi i servir-ne la primera copa abans de seure a taula. Aquest agradable ritual serveix per anar entrant en matèria i escalfar l’estómac abans de començar un bon tiberi. I picar alguna cosa, perquè fer l’aperitiu sense picar no és fer l’aperitiu. És clar que si ens passem de mida picant, després estarem massa tips per apreciar els autèntics plats forts de l’àpat. Aleshores, què fem? Aperitiu, sí? Aperitiu, no?
I tant que sí! Només has d’escollir propostes que siguin lleugeres i saludables, que s’adaptin a l’estil de la resta de l’àpat i que no el no desllueixin. Per exemple, si has organitzat un sopar informal, pots començar amb un aperitiu de peu dret acompanyat d’olives negres confitades amb oli d’oliva verge extra i orenga, i d’ametlles torrades especiades.
Que prefereixes alguna cosa més elaborada però sense passar-te de la ratlla, llavors decanta’t pel món vegetal. Unes carxofes xips o un original hummus de festucs faran que l’encertis de ple. I si acompanyes l’hummus amb crudités de verdures com la pastanaga i l’api en lloc de amb pa de pita, el convertiràs en un menjar més lleuger.
Si el que et ve de gust és fer un aperitiu elaborat, sorprenent i a taula, et proposem una delicada brandada de bacallà servida en cassoletes de fang o de pasta fullada (tipus tartelette) o vol-au-vents, segons la quantitat de menjar que hagis preparat per després, i unes broquetes de cues de llagostí acompanyades d’alguna maionesa especial: de pera i avellana, mostassa i anet, gingebre…
Per a aperitius improvisats però que resultin atractius, tingues a mà uns daus de formatge adobats. Com? Tria el formatge que més t’agradi, talla’l en trossos que es puguin ingerir d’una sola queixalada i posa’ls dins d’un pot amb oli d’oliva verge extra, uns quants pebrots de Caiena i pebre negre o alfàbrega. Tanca bé el pot, deixa-ho reposar i al cap d’uns quants dies tindràs un aperitiu deliciós sempre a la teva disposició.
