La lactosa és el sucre natural de la llet dels mamífers. La llet no processada (manipulada) de mamífers conté entre un 4,1 a 4,9 % de lactosa, mentre que la llet humana en particular és excepcionalment rica en lactosa, un 9%.
L’absorció de lactosa requereix la presència de l’enzim lactasa en l’intestí prim. Si aquesta falta, la lactosa no digerida arriba al còlon i produeix alteracions. El dèficit total o parcial de lactasa produeix el quadre clínic d’intolerància a la lactosa (IL).
La intensitat de la clínica depèn del nivell de dèficit de lactasa, de tota la lactosa ingerida i del moment de la ingesta. El quadre habitual és de molèsties i distensió abdominal, flatulències, diarrea (en algun cas restrenyiment), nàusea, vòmits i erupcions cutànies. Si afecta a nens petits, pot produir alteracions en el creixement.
La majoria dels adults presenten símptomes molt lleus, encara que els beneficis associats als làctics i el seu consum diari fan que el pacient convisqui amb les molèsties. De fet, la major part d’afectats desconeixen que són intolerants. Una part d’ells, ni tan sols presenten símptomes apreciables.
Un control sobre la ingesta diària i la història clínica són suficients per tenir la sospita d’intolerància a la lactosa. Quant al tractament, el seu control depèn que la persona conegui quanta lactosa pot prendre sense presentar símptomes.
Per la seva banda, la indústria alimentària ja disposa d’alternatives de lactis sense lactosa, encara que la falta de normativa fa que l’etiquetatge no sigui rigorós.
