La seva copa és ampla. Té el tronc gruixut, curt i retorçat. El seu fruit és l’oliva…
Què més saps d’aquest arbre meravellós? Ja havíem abordat anteriorment algunes curiositats sobre aquesta espècie a l’article 5 coses que (potser) no sabies sobre l’olivera. Un tema que ara toca ampliar amb 5 altres nocions bàsiques que tot amant de l’oli d’oliva verge extra hauria de saber:
El seu antecessor és l’ullastre.
Aquest és el nom que rep la seva espècie primitiva, també coneguda com olivera silvestre. És de grandària menor, té forma d’arbust i branques espinades. El seu fruit és l’olivó, semblant a l’oliva però més petit. Es troba en zones mediterrànies i, encara que s’adapta a diferents sòls i altes temperatures, és, no obstant això, molt sensible a les gelades.
Va ser considerat l’arbre immortal.
Durant els seus deu primers anys de vida, el tronc de l’olivera és gris i llis. Després, es retorça i es converteix en un tronc nuós de color fosc. Les arrels presenten ramificacions superficials i, quan emmalalteix, emet per si mateix nous rebrots per facilitar-ne la supervivència. Per aquest motiu, en l’Antiguitat clàssica era considerat l’‘arbre immortal’.
La seva flor es diu rapa.
Els seus pètals són blanquinosos i neix en petits rams. La floració es desenvolupa entre els mesos d’abril i juny, depenent de la varietat, la zona, el clima… Aquest procés es culmina amb el quallat, moment en què es comença a formar la drupa, és a dir, l’oliva.
Què necessita?
L’olivera es desenvolupa bé en sòl mediterrani de pluja escassa. Resisteix les sequeres, les temperatures per sota dels -10 °C i fins als 40 °C. Ara bé, requereix llum i circulació d’aire. Aquest arbre és resistent i longeu, i se n’han comptabilitzat exemplars mil·lenaris.
Més de 200 varietats.
Només a Espanya s’han comptabilitzat fins a 262 varietats d’olivera, cadascuna adaptable a un determinat clima i terreny, encara que no totes de categoria. Això afavoreix un gran catàleg d’olives, cadascuna amb les seves característiques particulars de grandària, color o matisos sensorials. La gordal sevillana, per exemple, és la més gran, mentre que la més petita és l’arbequina.
