Aquesta és la Recepta amb Història de Fernandi Castro, sisena finalista del nou concurs de Borges.
“BORONÍAS DE L’ÀVIA LUCÍA”
Quan es parla d’amor i de la força del destí no puc evitar recordar el bons records que em porta aquesta recepta. Cada cop que la faig a casa se’m dibuixa un somriure i és que tant la persona que me la va ensenyar com el significat que li va donar són molt especials.
Llavors jo no tenia més de dotze anys. Vivíem als voltants d’un mas, el Cortijo de Cuarto, a Bellavista, Sevilla, enmig del camp. Cada tarda els meus germans i jo sortíem a jugar amb els néts del capatàs. L’àvia Lucía, com tots li dèiem a l’àvia d’aquells nens, compartia gran part del temps amb nosaltres: vigilava els nostres jocs, curava les ferides, ens cantava cançons i també calmava la nostra gana amb els seus guisats. N’hi havia un en especial, les Boronías, que era el preferit del seu net Paquito, el mateix amb qui jo discutia gairebé a diari. En una d’aquelles “baralles”, l’àvia em va rodejar amb els seus braços i em va portar cap a la cuina. Allà, entre olles i forns, em va confessar un secret: “Fernandita, encara ets molt petita per entendre els homes però només et diré una cosa, que amb el que tant t’hi baralles, un dia t’hi casaràs, formaràs una bonica família i sereu molt feliços”. Jo vaig arrugar el front però, en el fons, em van agradar aquelles paraules. En Paquito era alguna cosa més que un amic i veí i ella se n’havia adonat.
Als quatre anys d’allò, en Paquito i jo ja érem parella i estaven compromesos. Llavors l’àvia Lucía em va dir: “Fernandi, ara que ja l’has conquistat amb el cor, t’ensenyaré a fer-ho amb l’estómac…”. Vam passar tota la tarda juntes a la cuina i em va ensenyar a guisar les carbasses que tant li agradaven al meu promès.
L’àvia Lucía va tenir la sort de viure fins als 100 anys, i jo l’alegria de viure’ls amb ella, ja que fins a dia d’avui, i espero que per molts anys més, el seu net preferit i jo seguim casats, amb dos fills fantàstics. A més, vivim molt a prop del Cortijo. El destí m’ha posat de nou al mateix escenari. Des de fa uns mesos hi treballo i visc cada moment de manera molt intensa, recorrent cada dia tots els racons d’aquell mas, emocionant-me i recordant aquella etapa de la meva infància tan inoblidable. Ara els nostres fills ja tenen les seves parelles i s’han independitzat. Jo he intentat mil vegades ensenyar aquesta recepta a la meva filla i nora però elles sempre estan molt estressades amb la feina, així que prefereixen venir a casa per ajuntar-se amb tota la família a menjar les “Boronías de l’àvia Lucía” i recordar tots els moments aquí explicats.
ALBORONÍAS
Dificultat: Fàcil
Nº de comensals: 6 persones
Temps de preparació: 2 hores
INGREDIENTS:
1 quilo de carbassa tallada a trossets
¼ cigrons en remull
2 dents d’all
1 ceba gran
2 tomàquets madurs
1 pebrot verd
1 pastilla de caldo vegetal
1 cullerada de pebre dolç
1 cullerada de comí en pols
1 fulla de llorer
Oli d’oliva verge extra BORGES
Aigua i sal
PAS A PAS:
– Coure els cigrons en aigua amb un pessic de sal durant 45 minuts.
– Fer un sofregit amb l’oli, la pastilla de caldo vegetal, les verdures, el pebre dolç i el comí.
– Afegim el llorer i la carbassa. Ho deixem a foc lent fins que estigui tendra i, a continuació, s’hi posen els cigrons escorreguts a última hora.
– Llest per menjar!
