Que bones són les tapes! Més que bones, delicioses! I saludables! Nyam! Perfectes per preparar-te un aperitiu casolà, un pica-pica per vere el partit, un assortit d’entrants per quan tinguis convidats exigents i, en tot moment, per alegrar la taula del menjador. O la de centre, que quan la cosa va de tapes ens agrada crear un entorn més informal. Amb cervesa o còctels, amb plat principal o sense, amb convidats o sense … Dir que no a aquestes tapes senzillíssimes fetes amb oli d’oliva verge extra és impossible!
Nachos casolans amb guacamole.
I quan diem nachos amb guacamole volem dir, exactament, nachos amb guacamole. No es tracta de preparar només un guacamole casolà boníssim (a nosaltres ens agrada amb ceba, un punt de coriandre, llimona dolça, oli d’oliva verge extra, tomàquet vermell i, esclar, molt d’amor) I DESPRÉS ANAR A COMPRAR ELS NACHOS AL SÚPER. Noooo, ni parlar-ne. Fes els nachos (o totopos) a casa i mai més no els tornaràs a comprar al súper. Necessitaràs 100 g de farina de blat de moro, 100 ml d’aigua, sal i oli d’oliva verge extra per fregir-los. Només has de pastar aquests ingredients, fer bocins de la massa que en surti, donar-los forma de nacho i fregir-los amb oli d’oliva ben calent i abundant… El resultat et sorprendrà. ¡Viva México C*****!
Llesca de tomàquet amb carpaccio de gambes.
Hi ha més coses a banda d’aperitius de bossa, fruits secs, daus de formatge i, amb sort, una mica d’embotit. Si t’ho proposes, pots fer un aperitiu de gurmet a base de tapes gràcies a aquesta llesca de pa que deixarà bocabadat el personal. Minimalista i amb glamur, n’hi ha prou amb tallar en dauets molt petits uns quants tomàquets bons i amanir-los amb oli d’oliva verge extra i un toc d’alfàbrega. Després, disposa les gambes entre dos fulls de paper de forn i aixafa-les amb un corró de cuina fins que quedin com una làmina fina. Perquè el carpaccio sigui més manejable, un truc és guardar-lo dins del congelador uns quants minuts: així serà més fàcil muntar el plat. A continuació, posa el carpaccio damunt d’una llesca i afegeix els tomàquets per damunt. El resultat serà exquisit.
Amanida vermella.
Remolatxa, gerds, nabius, raves, tomàquets raf, cherry i de Montserrat i col llombarda. Qui diu que les amanides són avorrides? Aquesta proposta no només és nutritiva (te n’arribarà l’energia pel sol fet de mirar-la), sinó també d’allò més original. La idea és amanir-la amb oli d’oliva verge extra, un raig de vinagre al gust i un xic de pebre, i presentar-la, si ens ve de gust posar-nos esplèndids, en terrines individuals (en podem trobar a bon preu i són un festival de glamur). I és que no cal que les tapes sempre siguin fregides. Amb aquesta amanida vermella entrarem per la porta triomfal en el món de la tapa healthy. I serà per quedar-nos-hi, sens dubte.
