Aquesta és la Recepta amb Història de Francesc Prenafeta, el primer finalista del nou concurs de Borges.
Un dia pel record
Aquell era un dia molt especial per a mi. Era principis d’octubre del 1957. Feia un any que estava a Amposta com a sots-director d’una oficina bancària, sol i lluny de la família que havia deixat a Tàrrega. Enyorava els amics i, particularment, una noia.
Uns quants de la “colla” d’amics i amigues de sempre, decidiren venir a veure’m un cap de setmana. Vindrien en tren el dissabte i se’n tornarien el diumenge.
Llavors jo vivia en un pis que el banc m’havia facilitat, però amb els mobles mínims, fet que va obligar els visitants a portar sacs de dormir (motiu de gresca als vint i pocs anys!).
Però quedava pendent el menjar i, si per una part era obligat convidar-los, per altra banda en aquella època el sou no donava per alegries. Feia temps que havia començat a cuinar per a mi, obligat per la precarietat de l’oferta de menjar acceptable en l’Amposta de llavors i, també, per l’estalvi que em representava.
Em vaig animar i recordant un plat que m’havia agradat d’un cuiner amic, li vaig escriure per aconseguir la recepta. Em va contestar molt amablement, la vaig intentar fer i el resultat no em va desplaure.
Arribat el gran dia, vaig anar a l’Aldea, a l’estació de tren més propera, i vaig veure baixar amb gran esvalot, una desena de jovent. Com que ja era migdia, havia deixat el dinar a punt i una taula preparada al pati d’operacions del banc, ja que el pis no donava per tanta gent.
Havia improvisat un foc de butà per escalfar el guisat, uns pans de pagès, i unes botelles de priorat. Portaven gana i l’àpat va ser tot un èxit! Ajudat, això sí, pels generosos glops de garnatxa.
Vam pujar al pis, situat sobre l’oficina i ens vam repartir els sacs de dormir. Naturalment, nois i noies per separat (recordeu, anys 50).
Discretament, vaig demanar que algú m’acompanyés al banc perquè tenia una tasca per acabar i m’agradaria tenir companyia. Com esperava, la Maria es va oferir i, amb rialletes de complicitat de la colla, vam baixar.
Amb el cor a la gola, em vaig declarar a l’antic estil. Promeses d’amor, mirades tendres, uns tímids i casts petons i la felicitat que em torna quan ho recordo. Crec que la “vedella atonyinada” (i el priorat) hi van tenir molt a veure!
VEDELLA ATONYINADA (VITELLO TONNATO)
Dificultat: Mitja
Persones: 6
Temps: 60 min
Ingredients:
1 kg. de llata de vedella
1 porro
2 cebes de Figueres
3 pastanagues
1 tomàquet
4 grans d’all
Oli d’oliva arbequina verge de Borges
Dues fulles llorer
1 raig de conyac Mascaró
200 g de tonyina amb oli d’oliva escorreguda
5 filets d’anxova de l’Escala
2 ous durs
4 cullerades de suc de llimona
Tàperes (al gust)
Aigua, sal i pebre
Pas a pas:
Lliguem la llata amb cordill, estrenyent una mica i donant-li la forma rodona. De moment no la salem perquè després no deixi anar els sucs i quedi tendre. Tallem les verdures i pelem els alls.
Posem oli en una cassola i, quan sigui ben calent, hi fregim l’all.
Hi afegim la carn, a foc ben fort, i la fem una mica per tots els costats. Retirem la carn i, a la mateixa cassola, hi posem les verdures tallades amb una mica de sal. Ho remenem bé durant uns minuts i hi afegim les fulles de llorer. Hi afegim la carn. I, al cap de 5 minuts, un bon raig de conyac.
Ho deixem coure uns 10 minuts fins que s’hagi evaporat una mica i llavors hi afegim aigua (fins que cobreixi la meitat de la carn) i una mica de sal i pebre. La deixem coure 1 hora i mitja (girant-la cada mitja hora o 20 minuts). Un cop feta i freda, traiem la carn de la cassola, en traiem el cordill i la tallem a talls ben prims (estil roast beef)
Per a la salsa:
Escorrem la tonyina i la posem dins un bol.
Partim els ous durs pel mig, treiem els rovells i els afegim al bol.
Hi posem el suc de llimona, els filets d’anxova i unes tàperes i ho triturem tot amb el minipimer mentre hi afegim l’oli de mica en mica. Afegim una mica del brou de la carn fins que la salsa tingui la consistència desitjada. Ha de quedar amb l’espessor d’una beixamel clareta.
Cobrim la carn amb la salsa, guarnim amb unes quantes tàperes i si es vol, amb una mica de clara ratllada. Deixem reposar una hora abans de servir.
La resta de la salsa “atonyinada” es posa en una salsera i es porta a taula.
